Cada dia escoltem amb més freqüència frases del tipus “Ja m’ho han tornat a canviar!”, i probablement sigui cert. Tenim la percepció que moltes de les nostres rutines més quotidianes varien la seva manera de fer massa sovint, quasi sempre el motiu s’adjudica a la immensa quantitat de tecnologia que ens envolta i, per sobre de tot, a l’omnipresent internet. De fet, crec que cada vegada s’estan tornant més efímeres i que, abans de ser-nos familiars, ja tornen a canviar.

Sense intenció de fer un anàlisi exhaustiu del fet, crec que tots convindrem que en els darrers anys molts aspectes socials, personals i professionals han canviat. Per exemple, la relació entre amics, cada vegada és més freqüent comunicar-nos utilitzant algunes de les moltíssimes xarxes socials que l’univers virtual d’internet posa al nostre abast. Quants dels qui esteu llegint aquest editorial no utilitzeu habitualment Whatsapps, o us interesseu per algun aspecte de l’actualitat mitjançant Twitters o us relacioneu professionalment amb Linkedin. Si fem cas de les estadístiques, molts pocs de vosaltres no estareu connectats a xarxes socials a través d’internet.

Amb l’exemple no vulgueu veure una intenció de valorar les noves eines de comunicació. m’imagino que, com de costum, el resultat final d’utilitzar els nous mitjans depèn de l’ús que cadascú de nosaltres en faci. Segur que hi ha opinions per a tots els gustos. El que sí que és cert, és que els nous mitjans tecnològics ens amplien i faciliten la comunicació i que han arribat per a quedar-se entre nosaltres.

Fa uns dies que la professora actualment encarregada de publicar la revista de l’escola “Cul de Sac” em va demanar si volia fer aquest editorial. Sembla que aquest exemplar de “Cul de Sac” que teniu a les mans és l’últim que es fa en suport de paper i que pel proper curs tindrem interessants novetats. m’imagino que en l’encàrrec hi ha implícit un cert acomiadament d’una manera de fer que ens ha acompanyat molts números, possiblement ja no tornarem a tenir entre les mans més números de “Cul de Sac” acabats de sortir de la impremta, amb aquell tacte i olor característic de la tinta assecant-se. Però també és cert que començo a tenir curiositat per veure com serà la nota revista, per conèixer quines novetats ens portarà, tinc ganes que arribi el proper número.

Com a col·laborador en molts números de “Cul de Sac”, us puc assegurar que el paper imposa moltes limitacions. El paper obliga a rebutjar moltes fotografies entranyables i divertides, no ha permès fer-vos arribar moltes de les noticies que s’havien preparat amb molta il·lusió, alguns passatemps, acudits... Per tant, donem la benvinguda a una renovada revista escolar “Cul de Sac” que segur que, en la renovada etapa que ens anuncia, ens sorprendrà amb moltes i molt agradables novetats, a la vegada que desitgem als impulsors del nou projecte molta sort.