Aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts

499 vegades

Realment, som conscients del món en què estem immersos?

Aquests dies el meu fill m’ha estat explicant les novetats que la marca de la poma ha presentat al mercat mundial, nous processadors, nous terminals i fins i tot un localitzador d’objectes amb unes prestacions i tecnologia que el fan totalment diferent a altres ja existents. Obro el diari i llegeixo que Google està acabant d’enllestir la versió 12 del programari Android que afectarà la immensa majo-ria de telèfons mòbils i tauletes digitals que utilitzem tots nosaltres a diari. Segons la notícia, no te-nim salvació: al setembre o l’octubre ja el tindrem en els nostres terminals via actualitzacions.

És que això no pararà mai!

Els darrers anys estem assistint a un creixement imparable de les tecnologies de la informació, la qual cosa repercuteix en un constant canvi en la nostra manera de realitzar les nostres tasques tant professionals com personals, i així, de mica en mica i quasi sense adonar-nos-en anem canviant els nostres usos, hàbits i, fins i tot, vocabulari.

Les noves generacions són cada cop més “gourmets” digitals. Tot allò que els adults englobem dins del concepte genèric de la tecnologia, per a ells és mitjà d’expressió, de relació i d’entreteniment. Les seves expectatives sobre la interactivitat dels recursos i entorns digitals és cada cop més univer-sal i, a la vegada, exigent.

Malgrat aquest imparable augment d’eines i aparells amb què l’univers virtual ens vol seduir contí-nuament, la nostra concepció del fenomen continua sent molt restrictiva, persistim en associar a les TIC (tècniques de la informació i comunicació) conceptes com el dels equipaments informàtics, la connectivitat a Internet, el programari de gestió, els videojocs, els GPS, les xarxes socials... Possi-blement, dins l’àmbit educatiu ampliarem el seu ventall als entorns virtuals d’aprenentatge, els re-cursos digitals educatius...

Penso que la pandèmia que ens ha tocat viure ens “obliga” a ampliar horitzons. Des del món anglo-saxó, darrerament ens ha arribat un nou concepte: elearning , que en anglès és l’abreujat d’electronic learning, terme que fa referència a l’ensenyament i a l’aprenentatge on line, el que es pot fer mitjançant internet i la tecnologia. Personalment, crec que la “tecnologia” ha permès al món educatiu en general i, més concretament, a l’escola Elisabeth a suplir, amb nota, el buit que les limi-tacions socials i laborals COVID imposaven al normal funcionament de les escoles i de la societat en general. Amb les lògiques adaptacions de cada edat, s’ha pogut mantenir el necessari contacte mes-tre alumne i, en molts casos, entre amics i companys.

A la nostra escola, els més petits, lògicament amb la participació dels seus pares, van gaudir d’activitats mentre va durar el confinament domiciliari, gràcies als vídeos que entusiastament van preparar les seves mestres i referents a l’escola. Altres ja més autònoms, setmanalment rebien in-formacions i activitats adaptades a la nova realitat, a la vegada que podien mantenir el contacte amb els seus tutors i mestres. I el més grans van ser els que, de fet, des del primer dia, van poder seguir i acabar el curs amb una certa normalitat, tant des del punt de vista acadèmic com de relació interpersonal.

Assolint aquest fet com a molt positiu per a alumnes i famílies, conseqüentment hem d’incorporar un nou discurs sobre el paper de la tecnologia de la informació en l’educació, l’hem de veure com l’instrument que ens facilita usos i aplicacions que permeten un univers d’aprenentatges. La gene-ralització en els propers anys de les TAC (tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement) com-portarà la utilització col·lectiva de recursos i metodologies que facilitaran noves pràctiques educati-ves, on l’objectiu serà generar i compartir coneixement a la xarxa.

Els grans eixos de canvi ja han estan debatuts i acordats pels grans òrgans de decisió, tant a nivell europeu com nacional. Ara, cal traslladar aquestes directrius, amb els recursos adequats, a projec-tes i pràctiques concretes dins els centres i les aules. L’objectiu d’aquests procés és permetre l’adequació dels pilars de l’educació a allò que va proposar la UNESCO per al segle XXI: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts.

 

Juan M. Ferré

Cap del Departament de Ciències

Destaquem

Presentació

pic1

Centre homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya.
Educació de 0 a 18 anys

Avís legal
Política de privacitat de dades
Política de Cookies

 

Escola Elisabeth

mapa-cole

Centre homologat i concertat per la Generalitat de Catalunya.
Escola consolidada. Ensenyament de Qualitat

On està l'escola

mapa

Estem a Salou, Tarragona
C / Miquel Martí i Pol, 1
43840

Veure situació en mapa

Contacti amb nosaltres

Administració       977 38 38 51
Ed. Primària          977 38 38 51
Ed. Infantil             977 38 38 51
Ed. Secundària     977 38 38 51
Batxillerat              977 38 38 51

Fax                         977 38 33 30

Contactar per email
secrea@escolaelisabeth.com

preview ISO 9001 Bureau Veritas