L'escola, tal com l'hem viscuda la major part de nosaltres, reservava per als alumnes un rol passiu on se'ls hi demanava que es portessin bé, fessin la feina, i anessin aprenent exercitant la memòria de forma gairebé exclusiva. Una memòria que sovint no estava referenciada en cap experimentació, i que quan una cosa no s'entenia l'havien de memoritzar igualment. El professor era el centre d'aquest model d'aprenentatge, la memorització n'era l'estrella, i la repetició l'estratègia. L'alumne que ho entenia, gràcies als esforços del professor, consolidava uns aprenentatges més significatius, i el que no, s'ho aprenia per aprovar i ho oblidava d'immediat.
Actualment, intentant recuperar els plantejaments de l'Escola moderna que van sorgir a principis del s.XX, es vol trencar amb aquest model tradicional, però sense perdre de vista els molts actius que també tenia. L'alumne deixa de ser passiu, i esdevé el centre de l'activitat a l'aula així com el responsable del seu propi aprenentatge, els processos i l'experimentació guanyen protagonisme.
Paral·lelament la memòria està perdent importància, fet que de consolidar-se seria un error. Sense memòria no hi ha coneixement, i per tant no hi ha base per l'anàlisi crític. És evident que no em refereixo a una memòria no comprensiva, que està totalment superada per l'accés a la informació de què disposem avui en dia, sinó a la construcció de la pròpia memòria a partir dels coneixements que anem adquirint al llarg de la nostra vida acadèmica, professional i personal.
Per tant, l'escola no ha de renunciar als continguts, en tot cas n'hem de fer una tria més acurada, i els hem de treballar de manera que sigui el propi alumne qui els vagi fent seus, al seu ritme, amb l'ajuda i supervisió del professor. I sobretot de forma pràctica, experimental i crítica.
L'eix central de l'escola actual no pot ser ni la memòria, ni els hàbits, però ambdós són fonamentals per a una bona formació dels alumnes. Cal que la comprensió passi per davant de tota la resta, i que conjuntament amb l'expressió, la capacitat lògica-matemàtica, la creativitat, el treball cooperatiu, els valors, els hàbits i la memòria vagin construint persones capaces d'adaptar-se als constants canvis que la societat i el mercat laboral del futur els depararà.
Jordi Aiguadé
Cap Departament Humanístiques